Encara que sembli irònic, un dels tipus de contaminació en l'aigua pot controlar un altre, segons la Universitat de Delawar. La major part del sulfur dels llits arriba a les aigües residuals, ja que alguns d'aquests sulfurs contenen alguns metalls pesants com el ferro, el zinc i el coure. Més important, les restes de metalls pesants, com la plata, el cadmi i el mercuri, aparentment molt més tòxics, també s'associen a aquestes agrupacions de sulfurs metàl·lics. Els investigadors han comprovat que les unions contenen fins a sis grups de sulfurs i que formen estructures que fins ara no s'han observat en la naturalesa. Donada l'estabilitat i durabilitat d'aquestes estructures que impedeixen l'oxidació i alliberament dels metalls associats, podria pensar-se que poden ser molt eficaços per a la "recollida" de metalls tòxics per a evitar el seu accés als éssers vius aquàtics. Ara es necessitarien estudis de toxicitat per a determinar si aquests elements químics tenen efectes biològics.