Des del seu llançament en 1977, la nau Voyager 2 ha realitzat ja 18.000 milions de quilòmetres. Les dades demostren que fa un any va sortir de l'heliosfera, de la bombolla protectora que forma el camp magnètic del Sol, que engloba els planetes del sistema solar, i que es va endinsar en el misteriós espai interestel·lar. S'han analitzat les dades de l'encreuament de l'heliosfera i s'han publicat els primers resultats en la revista Nature Astronomy. En concret, l'heliopausa ha proporcionat informació sobre el límit final de l'heliosfera.
El bessó del Voyager 2, el Voyager 1, va travessar l'heliopausa fa set anys, però des d'un altre punt van ser llançats en diferents direccions. I en ell, per error, a penes va enviar dades sobre l'heli; no van poder identificar exactament quan el plasma solar va passar de la calor al fred extrem de l'espai interestel·lar. En el cas de Voyager 2, no obstant això, van observar un canvi en la densitat del plasma, que va passar de ser càlid en la bombolla del Sol i de baixa densitat, a ser molt més fred i de major densitat quan va entrar en l'espai interestel·lar. L'investigador ha sorprès com els fluids són capaços de generar limitacions.
Ara els investigadors intenten entendre la naturalesa d'aquesta limitació. Per exemple, volen aclarir quin tipus d'abocament es produeix des de dins cap a fora i des de fora cap a dins. Quan el Voyager 2 va travessar l'heliopausa, van veure una fugida de material que sortia de la bombolla i que va aconseguir una distància de 170 milions de km en la galàxia. I en 2012, el Voyager1 va veure una fugida de material, però en ell va ser exterior interior. A partir de l'anàlisi de les dades, els científics s'han proposat ara aclarir per què es produeixen aquestes escapades.
També tenen intenció d'investigar els raigs còsmics de l'espai interestel·lar, encara que només arriben al 30% a la Terra, ja que poden tenir una gran influència en el futur si es realitzen missions guiades a Mart.
Encara que les bessones Voyager han travessat l'heliosfera, encara no han sortit del sistema solar. Per a això necessitarà milers d'anys. No obstant això, els bessons quedaran sense combustible dins de cinc anys i no podran anunciar-ho.
S'han exposat en 5 articles els resultats de les dades enviades pel Voyager 2:
“Voyager 2 plasma observations of the heliopause and interstellar medium”.
“Plasma densities near and beyond the heliopause from the Voyager 1 and 2 plasma wave instruments”.
“Magnetic field and particle measurements made by Voyager 2 at and near the heliopause”.
“Energetic charged particle measurements from Voyager 2 at the heliopause and beyond”.
“Cosmic ray measurements from Voyager 2 as it crossed into interstellar space”.