La Terra i la Lluna, conseqüència d'un astre giratori ràpid

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

lurra-eta-ilargia-astro-birakari-azkar-baten-ondor
Ed. Bill Anders, Apollo8, NASA

La Terra i la Lluna són molt similars quant a composició química. Per això han reconegut els astrònoms actuals que el sistema Terra-Lluna és el resultat d'un xoc entre dos astres. No obstant això, les simulacions teòriques d'aquest xoc no coincideixen amb la semblança de les composicions mesurades. Segons els simulacres, la diferència hauria de ser major, ja que la major part del material que va crear la Lluna prové d'un dels astres que van xocar, un cos anomenat Theia. Els simulacres no coincideixen amb els mesuraments, però alguns astrònoms de la Universitat d'Harvard han solucionat aquesta discrepància canviant els detalls dels simulacres.

Els astrònoms d'Harvard diuen que la clau està en la rotació posterior a la col·lisió. En totes les simulacions realitzades fins avui s'ha reconegut que el moment angular després del xoc era igual a l'actual de la Terra i la Lluna, és a dir, que les velocitats de rotació de tots dos cossos siguin coherents amb la situació actual. Aquesta condició és lògica tenint en compte el mateix sistema pla-satèl·lit. Però els astrònoms de la Universitat d'Harvard també han posat sol en la simulació i tot canvia.

Es produeix una ressonància entre el Sol i la Lluna que pot alentir la velocitat de rotació de la Lluna amb el pas del temps. Això significa que després del xoc, el disc del material que originaria la Lluna podria girar més ràpid de l'esperat. Per tant, la simulació de la col·lisió que arriba a aquesta situació seria diferent.

La Universitat d'Harvard ha realitzat simulacions a partir d'un proto-Lur que gira molt ràpid i un cos amb la meitat de la grandària de Mart. Amb una velocitat del cos de 20 km/h i un angle d'impacte de 17è, la composició del sistema resultant de la col·lisió coincideix amb la mesura actual.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila