No tots som iguals per a la sida
El VIH infecta a persones amb major facilitat que unes altres. Després de la infecció, hi ha persones que desenvolupen la malaltia de manera immediata i unes altres que poden perdurar l'any sense signes de malaltia. Per què hi ha tanta diferència entre els uns i els altres? Això és el que els investigadors tractaven d'aclarir des de fa temps i ara sembla que han trobat una resposta en part.
Segons un treball publicat en la revista Science, la clau està en un gen, concretament en el gen CCL3L1. Pel que sembla, per a accedir a algunes cèl·lules del sistema immune, el virus s'associa a una determinada proteïna. La proteïna que codifica aquest gen s'adhereix a aquesta proteïna del sistema immune. Per tant, si es produeix una gran quantitat de proteïnes codificades per CCL3L1, el VIH a penes pot accedir a les cèl·lules del sistema immune.
En general, tenim dues còpies de cada gen, una rebuda de la seva mare i una altra del seu pare, però els canvis en l'evolució poden provocar que alguns grups de població tinguin més còpies d'un gen determinat. Pel que sembla això ha ocorregut amb el gen CCL3L1.
Segons els investigadors, els ximpanzés tenen més còpies d'aquest gen que els éssers humans africans, que els europeus. I han demostrat que els que tenen poques còpies són més fàcils d'infectar i que si s'infecten poden desenvolupar la malaltia ràpidament.
La recerca ha obert la possibilitat d'adaptar el tractament anti-sida a les característiques genètiques del pacient. I és que els qui s'infecten i emmalalteixen fàcilment necessiten tractaments més durs que els altres. La recerca també servirà per a buscar la vacuna.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
